diumenge, 10 de juliol del 2016

ESTUDI FOTOGRÀFIC NAPOLEON. Rambla de Santa Mònica (1902-1941)

Agraïments a RAMON VILALTA

*1900's.- Façana de l'Estudi Fotogràfic Napoleón a la Rambla de Santa Mònica. 

En la història de la introducció de la fotografia i el cinema a Barcelona, el nom de la família Napoleón és d'obligada referència. Cronològicament el primer nom a retenir d'aquesta nissaga és el d'Anne Tiffon Cassan (1831-1912), que amb el seus pares es va traslladar de Narbona a Barcelona l'any 1846. L'Anaïs es va casar amb Antonio Fernández Soriano, un manxec que actuava com a músic al regiment d'infanteria de Barcelona i havia après fotografia a França. Aquesta parella es va instal·lar en una petita barraca davant de l'església de Santa Mònica a la dècada dels 1850's. Tres dels fills del matrimoni: Emili, Napoleón Francisco i Napoleón Fernando es dedicarien també a la fotografia i continuarien el negoci familiar.
Els Napoleón obririen establiments a diferents llocs de la ciutat. (Tallers 31, Escudillers 47, plaça de l'Àngel i Rambla de Santa Mònica número 15-17 -actualment 18-).
Aquest últim estudi fou encarregat a l'arquitecte Josep Maria Puig i Cadafalch a l'any 1900. Es tractava d'una intervenció en la planta baixa i el pis principal de l'edifici projectat vuit anys abans per Francesc Rogent i Pedrosa (1864-1898) que tenia tres plantes més.  
El local entraria aviat en la història del cinema a la ciutat perquè fou el primer on es projectaren pel·lícules. Els Napoleón havien aconseguit l'exclusiva de la màquina de projecció dels Lumière.

*1900's.- Façana completa de l'edifici que acollia l'estudi dels Napoleón i reclam puiblicitari dissenyat per Alexandre de Riquer.


 
 
*1900's.- Pati interior d'accés als tallers

*1900's.- Vista del vestíbul i l'escala principal.

*1900's.- Accés als salons i galeries

*1900's.- Sala d'espera

*1900's.- Sala principal

*1900's.- Galeria per als nens

L'estudi fotogràfic dels Napoleon a la Rambla i l'obra de Puig i Cadafalch van desaparèixer lamentablement amb la reforma a fons de l'edifici executada l'any 1941 per instalar-hi el Frontón Colon. La intervenció va suposar la desaparició dels relleus que envoltaven la porta d'accés i la finestra dels baixos, així com de la barana de forja del pis principal i les columnes que emmarcaven les dues portes d'accés a la balconada.