dilluns, 4 d’abril del 2016

CINE DELICIAS. Travessera de Gràcia 224 (1925-1987)


*1930's.- Una imatge exterior de la façana original del Cine Delicias

Inaugurat l'any 1925 amb un aforament per a 900 localitats, el Cine Delicias era situat a la vorera mar de la Travessera de Gràcia entre el carrer Bailèn i el Passeig de Sant Joan.
Tal com apunta l'historiador de sales de cinema barcelonines Roberto Lahuerta [1], a la dècada dels 1930's un fuster de nom Francesc Benaiges es va fer càrrec del local després d'un rocambolesc episodi comercial. Benaiges havia fet les butaques de la sala i el propietari, amb problemes econòmics, no va poder pagar-li. La història va acabar amb embargament i amb el traspàs de la sala a l'ebanista que, un cop al front del negoci, va aconseguir millors resultats que el seu antecessor.
Després de la Guerra Benaiges va deixar el local i se'n va fer càrrec Ramon Riba Martorell, pare dels que després serien els empresaris del conegut restaurant espectacle Scala Barcelona. L'any 1961 Ribas es va associar amb Pere Balañá i junts van tirar endavant un projecte que va suposar l'enderrocament del vell cinema per a construir-ne un de nou, que fou inaugurat el 8 de setembre de 1962.
El nou Delicias, projectat per l'arquitecte Ramon Paradell i Rossich  disposava de platea i amfiteatre amb una capacitat total de 811 butaques. Tota la decoració interior va ser renovada i la sala passava per ser una de les més modernes de la ciutat. A partir d'aleshores va començar una etapa de programació doble dins la categoria de reestrena, que situaria el local entre un dels més populars de la part baixa de Gràcia. 
L'últim dia de l'any 1987 la sala va tancar portes amb la projecció del film d'animació El Libro de la Selva de Walt Disney. Posteriorment va ser enderrocat i al solar resultant s'hi va construir un edifici d'habitatges.

*1988.- Primers dies de l'any amb la imatge de façana del Cine Delicias tancat per sempre. Encara s'hi veu el cartell del film El libro de la Selva, l'últim que s'hi va projectar. Acabava així la seva història aquesta sala gracienca després de més de 60 anys d'història. 


[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Ediciones Temporae. Madrid 2015.