divendres, 30 d’octubre del 2015

LOTERIA MARIA ILLA. Administració núm. 35. Rambla del Centre 26. (1920's-1936)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

1930's.- L'Administració de Loteria de Maria Illa al número 26 de la Rambla del Centre en els seus anys de més esplendor. (Foto: Crónica / BNE)

Filla d'una família modesta del carrer Hospital, Maria Illa va anar a escola fins als quinze anys i després es va dedicar a ajudar als pares en el petit negoci familiar d'una fàbrica de gorres. Es va casar jove amb Albert Greve, un alemany que treballava de cap de magatzem i compres a la Companyia de Tramvies. A l'any 1918, en acabar la Primera Guerra Mundial, els treballadrs alemanys van ser acomiadats i Greve va perdre la feina. El marit volia marxar a Alemanya però la Maria va insistir a quedar-se a Barcelona. La parella va aconseguir que els hi adjudiquessin l'Administració de Loteries número 35 que era al carrer Nou de la Rambla a l'entrada d'un music-hall. Al cap d'uns anys van poder traslladar-la a la Rambla del Centre on ocupava un local més gran. Les vendes no eren satisfactòriers i el matrimoni, que ja tenia dos fills per alimentar, estava desesperat i disposat a tancar el negoci per provar fortuna en una altra cosa. Com a últim recurs la Maria va agafar els seus bitllets de loteria i va anar venent-los directament a comerços, bancs, botigues, magatzems i particulars. L'últim bitllet senscer d'aquell dia el va vendre al Marquès de la Foronda que anys abans els havia facilitat quedar-se amb l'Administració de Loteria de Nou de la Rambla. El cas es que el número era el 34.281 i el sorteig el del dia 12 de maig de 1927. Aquell número i aquell dia van canviar la vida a l'Administració núm, 35 i a la familia de Maria Illa. A cada bitllet sencer li va tocar un milió i mig de pessetes de l'època. A l'any següent la fortuna va tornar a somriure a l'administració de Maria Illa i la seva popularitat anava creixent com l'escuma.
La reiteració de premis la va fer famosa i els clients es van multiplicar. Apareixien per la botiga i demanaven a la Maria que escollís el dècim. Ell hi posava tota una parafernàlia de concentració i gairebé d'èxtasi per escollir el número i els clients se n'anaven convençuts que els tocaria. 

*1934.- Una fotografia de Maria Illa dos anys abans de la seva caiguda en desgràcia.

Maria Illa era coneguda també per la seva religiositat. Tenia la botiga plena d'estampes i d'icones cristianes. Però també era popular per la seva extrema generositat. Donava suport econòmic a moltes famílies necessitades i disposava de prop de 200 revenedors ambulants que col·locaven els seus dècims per tota Barcelona al crit de...  Loteria de Maria Illa !!!.
Els problemes van començar a arribar quan el seu marit Albert Greve va emmalaltir greument i va haver de traslladar-se a Alemanya per guarir-se dels seus mals. Allà va conèixer una dona de la que va enamorar-se perdudament deixant de banda i de manera progressiva a Maria Illa i a la família. Això va erosionar considerablement el capital familiar que el marit dedicava a atendre els capricis de la seva amant. Poc després Greve moriria als 49 anys descobrint-se tot seguit les grans quantitats de diners que havia malbaratat amb la seva aventura amb la dona alemanya.
Maria Illa es veu obligada a demanar préstecs al bancs i aconseguir crèdits. El sistema habitual era la pignoració del dècims de loteria. Els alts interessos i comissions que ha de pagar feien que el deute lluny de baixar creixi. L'obsessió de la Maria per vendre molt, la desorganitzacio en el control de caixa i la pignoració dels dècims en els bancs acaben portant l'Administracio d'Hisenda a la botiga de la Rambla acusant-la de frau. Més de 1.300.000 pessetes era el valor dels dècims que la lotera havia deixat de retornar perque creia que serien premiats.
Al febrer de 1936 Maria va ser empresonada i l'administració número 35 ja havia estat tancada. L'esclat de la Guerra Civil i la revolució obrera als carrers de Barcelona ens han impedit de conèixer quin va ser el seu destí a les presons durant el últims anys de la República.  

*1936.- Edifici del númer 2 bis de l'avinguda República Argentina on residia Maria Illa en el moment de ser detinguda. (Foto: Crónica / BNE)


*1936.- Fragments del reportatge aparegut a Crónica els primers dies de febrer d'aquell any. (Font: Crónica/ BNE 

*1936.- Grups de vianants concentrats davant de l'Administració de Loteria de Maria Illa després de la clausura del local. (Foto: Gonsanhi. Estampa / BNE

*1936.- Cartell que la Delegació d'Hisenda va penjar a la porta de l'Administració de Loteria de Maria Illa quan es va produir la clausura del local. (Font: Crónica/ BNE 


*1936.- La lotera ja empresonada parlant amb el seu advocat. (Foto: Gonsanhi. Estampa / BNE