dimecres, 2 de setembre del 2015

CHAPA. Pub. Bar Musical. Santaló 34. (1974-1980)




Un dels locals d'oci més actius i concorreguts de mitjans de la dècada dels 1970's va ser el pub Chapa, obert al públic durant la tardor de 1974, dins el complex de l'edifici Les Amèriques que ocupa la totalitat de l'illa Muntaner/Avenir/Santaló/Marià Cubí. 
Chapa s'emplaçava al carrer Santaló fent cantonada amb Marià Cubí, al costat mateix del Bar Marcel. En d'altres paraules al rovell de l'ou del barri de Galvany, on les nits ja començaven a ser mogudes en aquella època.
A Chapa s'hi escoltava molt bona música i el seu interior destacava per l'absencia gairebé total de seients individuals i per una mena de petita graderia que envoltava el fons del local tot formant diversos nivells. Els coixins apareixien escampats per arreu per tal que la clientela s'hi instal·lés còmodament. S'omplia també a les tardes, especialment els caps de setmana, amb una parròquia més jove amb ganes de començar a sortir. La imatge gràfica de l'establiment redundava en la coneguda grafia pròpia del logotips de productes històrics i familiars com Coca-Cola, Cacaolat o Chupa-Chups
Després d'aquell sonat èxit inicial, la proposta que oferia Chapa va ser vigent fins a començaments dels anys 1980's. El local seria després reformat per inaugurar una nova etapa com a Chelsea i posteriorment una altra com a The End

ANGLO-ESPAÑOLA DE ELECTRICIDAD. Electrodomèstics Anglo (1925-1974) i Panasonic (1975-1994). Gran Via Corts Catalanes 525.

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, VALENTI PONS TOUJOUSE i JORGE ALVAREZ


*1927.- Vista de la seu de la companyia Anglo-Española de Electricidad a la cantonada de Gran Via amb Comte d'Urgell captada des de l'accés a l'estació del Metro Transversal. Un any després seria ampliada amb dues plantes més. (Font: Fragment d'una foto de Josep Brangulí)

L'any 1925 l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar 1872-Barcelona 1928) va construir un modest edifici industrial a la cantonada de la Gran Via (525) amb Urgell (66) per acollir la seu central de l'empresa Anglo-Española de Electricidad (AEESA), que fins aleshores estava establerta al número 12 del carrer Pelai fent cantonada amb Gravina.
L'edifici original només tenia planta baixa i un petit altell lleugerament enretirat respecte del pla de la façana. Al 1928, seguint un projecte de Josep Alemany i Juvé (1890-1975), s'hi van afegir dues plantes de sostres alts amb un rellotge a la part superior del tram de façana del xamfrà.

*1930.- Seu de la companyia Anglo-Española de Electricidad després de l'ampliació de l'edifici. (Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC)
 
La companyia Anglo-Española de Electricidad havia estat fundada el 1880 per George St. Noble, un enginyer anglès establert a Barcelona. L'Anglo-Española va tenir una notable participació en el procés d'electrificació de les instal·lacions de l'Exposició Universal de 1888, així com de l'Hotel Internacional que s'havia construit sobre l'actual Moll de la Fusta. Posteriorment el seu fill Jorge i el seu germà Ronstoy varen continuar el negoci comercialitzant fred i electricitat industrial, aire condicionat, bombes d'aigua i altres aplicacions elèctriques i hidràuliques per a la indústria. Paral·lelament venien també aparells de ràdio domèstics gràcies a les bones relacions que mantenien amb els fabricants dels països anglosaxons (Burndept, Kelvinator, Philco, Gloritone i Pilot entre d'altres).

*1950's.- Productes comercialitzats amb la marca Anglo.

Acabades la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, el bloqueig exterior que pateix l'Espanya de Franco obliga a l'empresa a fabricar els seus propis aparells de ràdio. Als anys 1950's la seu de Gran Via era exclussivament d'administració i oficines, mentre que els tallers i magatzems eren al número 82-84 del carrer Pare Claret i seguia activa la botiga del carrer Pelai. 
A partir de 1962 sota la marca comercial Anglo comencen a posar en el mercat aparells de televisió amb notable èxit de vendes amb una campanya comercial que es recolza en la visió panoràmica dels seus televisors amb el lema Anglo, mejor que la realidad

*1962/63.- Dos anuncis d'aparells de televisió Anglo amb la visió panoràmica com a element diferencial de la marca. 

El 1973 l'empresa japonesa Matsushita (després Panasonic) adquireix el 80% de les accions de la companyia i malgrat el compromís inicial de mantenir la producció i el nom de la marca a l'Estat Espanyol, els aparells Anglo acaben desapareguent del mercat. L'edifici va continuar actiu vinculat a National Panasonic com a seu social de l'empresa a Espanya, fins que el 1994 va ser venut i enderrocat per construir-hi un edifici d'habitatges.