diumenge, 16 d’agost del 2015

XALET COSTA. Via Augusta/Amigó. (1900's-1968)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ, JORGE ALVAREZ i MAITE MAR.

*1900's.- Imatge del xalet de la família Costa captada des de l'interior de la finca. Al fons a l'esquerra pot apreciar-se part del perfil de la Masia de Can Castelló, encara avui existent.

Obra de l'arquitecte Josep Pujol i Brull (1871-1936), aquesta casa pertanyent a la família Costa s'enlairava al sector de muntanya d'una finca que s'estenia sobre l'ultim tram del carrer Amigó abans d'arribar al traçat de les vies del Ferrocarril de Sarrià que discorrien per l'actual Via Augusta. L'entrada a l'edifici se situava a l'interior del jardí i no davant de l'accés de la cantonada amb el final del carrer Amigó, probablement perque el paisatge de les vies del ferrocarril que dominava la part de muntanya no era el més agradable a la vista. 
L'edifici s'estructurava en tres cossos. Disposava d'una planta semisoterrada aprofitant el desnivell del carrer Amigó, que permetia una planta baixa lleugerament enlairada sobre el nivell del jardí, un primer pis principal i un segon que donava personalitat a la casa i s'estenia sobre els dos cossos laterals de l'edifici amb sengles trams de nou obertures per quatre separades per petites columnes de capitells corintis. Així doncs, els dos cossos laterals de l'edifici superaven en alçària al cos central. Amb el pas dels anys però, l'alçada de l'edifici va ser igualada amb la supressió del segon pis dels cossos laterals, la qual cosa li va fer perdre l'aparença original i un dels seus elements més diferencials.


*1900's.- Una imatge captada des de les pistes del Reial Club de Tennis Turó, en la que s'aprecia el perfil del Xalet Costa.


*1920.-  A la part esquerra de la imatge podem veure l'accés al Xalet Costa des de la cantonada del carrer Amigó amb el carrer del Carril (avui Via Augusta).


*1933.- Emplaçament de la finca i el xalet de la família Costa sobre un plànol municipal. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). 


*1950.- Obres de soterrament de les vies del Ferrocarril de Sarrià entre els carrers Amigó i Santaló. El Xalet Costa (fletxa vermella) apareix ja sense la segona planta del projecte original. (Font: El tren de Sarrià. Carles Salmerón). 

El soterrament de les vies del ferrocarril i la nova urbanització de la Via Augusta van propiciar grans operacions immobiliàries a la zona a partir dels anys 1960's. Les antigues torres i mansions residencials amb jardins que la burgesia havia construit a començaments de segle anaven caient progesssivament per ser substituïdes per habitatges en edificis d'alçada. El que quedava del Xalet Costa va ser enderrocat el 1968. 



L'edifici d'habitatges de Via Augusta 185 / Amigó 80, obra de l'arquitecte Josep Antoni Coderch de Sentmenat, ocupa des del 1969 l'espai on s'aixecava el Xalet de la família Costa.

ZACARIAS. Restaurant-Discoteca. Club Privat. (1973-1990)



Durant el mes de juny de 1973 va obrir portes al mig de l'illa delimitada pels carrers Urgell, Buenos Aires, Villarroel i la Diagonal, el restaurant Zacarías, un local no massa gran, soterrat i que des del primer moment va voler donar una imatge de selecte, orientat a un públic benestant. L'oferta gastronòmica, molt internacional (com es deia aleshores), es complementava amb la possibilitat de prendre senzillament una copa i fins i tot ballar fins a altes hores de la matinada.
El local era discret, gairebé imperceptible des de l'exterior, amb accés des del bell mig d'un pati interior i sempre va traspuar una atmosfera d'elitisme i d'espai reservat a una clientela d'una afavorida posició social, molt en sintonia amb l'ambient que es movia a l'entorn de la plaça Calvo Sotelo (avui Francesc Macià).

*1973.- Retall de premsa publicat a La Vanguardia del dia 28 de juny en el que s'expliquen les excel·lències del nou local.

Aquest caràcter selecte i exclusiu es va acabar de fer palès quan a el 18 de gener de 1979 Zacarías va optar per esdevenir club privat, (s'anunciava com el primer d'Espanya d'aquestes característiques) i feia circular una targeta de soci per als seus membres, que entre d'altres avantatges, permetia una sèrie de descomptes i preus especials en alguns acreditats comerços de la ciutat. El local era també lloc habitual per a presentacions de llibres, d'espectacles, actes comercials i reunions d'empresaris.


*1979.- Aquell any va començar amb la conversió de Zacarías en club privat com es feia palès en aquest retall de premsa publicat el mes de gener. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia).

La historia de Zacarías es perllongaria fins al començament de la dècada dels 1990's. Els germans Mas van llogar el local per condicionar-lo com a sala de música en viu i al 1991 hi van obrir La Boîte, una proposta d'oci oberta a tothom que marcaria una època en les nits musicals barcelonines.
Posteriorment al tancament de La Boîte un nou local de música en viu, el Zac Club, va recuperar una part del nom original de Zacarías.