dijous, 31 de desembre del 2015

BINGO TU7. Tuset 8-10 (1979-1990's)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ




El fenòmen social del bingo com activitat ociosa associada a la legalitzacio del joc a l'Estat Espanyol a finals dels anys 1970's, va portar a la lògica obertura immediata d'una gran quantitat de sales que es van estendre amb rapidesa per arreu de la ciutat. Jugar-se els calès amb el popular joc dels cartrons i dels números va esdevenir un passatemps habitual per a molts jubilats  i per a molta gent. Era una alternativa sedentària de veure passar el temps que es barrejava amb l'avidesa per guanyar diners a tota hora a través de la temptació de l'atzar. Aquest fenòmen generaria a la llarga una gran quantitat de ludòpates, fins al punt que s'arribarien a comercialitzar teràpies específiques de deshabituació. Al febrer de 1980 ja existien a Barcelona unes 200 sales de bingo.
Al carrer Tuset de finals dels 1970's ja li quedava molt poc d'aquella via moderna en la que va dominar el color groc. Subsistien encara alguns locals de l'època daurada de Tuset Street. La Cova del Drac començava a ser poc més que un record nostàlgic per als progres del moment, la perruqueria del Pasqual Iranzo continuava tenint la seva clientela fidel, el Runner s'havia convertit en La Lechuza, una discoteca a l'ús igual que el Coupé 77 a la cantonada amb Moià. El drugstore David acaparava gran part del moviment nocturn i la botiga de moda Renoma encara es mantenia oberta lluny del boom que va significar en els seus primers anys. Un nou local de ball per a gent madura Sutton irrompiria ben aviat amb força en el panorama Tuset dels 1980's.
En aquest escenari va aparèixer també una sala de bingo. Era situada als baixos de l'edifici Monitor, un dels de més renom de l'època dels publicistes de la gauche divine. El Bingo Tuset, que jugava amb l'acrònim TU7, portaria aquesta forma de lleure tant allunyada de la cultura i la intel·lectualitat al bell mig d'aquest carrer anys enrera tan emblemàtic. El local va estar associat a la Unió Esportiva Sants, seguint aquell costum tan estés de vincular les sales a clubs esportius de barri per assolir ingressos extraordinaris.
Al Bingo Tuset s'hi servien dinars per assegurar la continuitat dins la sala dels jugadors més enganxats i durant més de dues dècades la seva presencia a Tuset va ajudar a la desmitificació creixent d'aquell carrer, que ja només evocaven els nostàlgics que l'havien conegut en els seus millors temps. 

1980's.- Interior de la Sala de Bingo Tuset.

dimarts, 29 de desembre del 2015

RENOMA. Boutique. Tuset 17. (1967-1970's)




*1968.- Dues imatges de l'aparador i l'interior de Renoma al carrer Tuset (Foto: Revista Triunfo)

La moda va ser també un dels elements que van significar i donar personalitat a Tuset Street. Es va dir que era com una versió barcelonina de la popular Carnaby Street londinenca. L'any 1967 la marca parisenca Renoma va obrir una boutique a la part alta de Tuset davant mateix d'on embocava el carrer de La Granada. De la decoració de la botiga se'n va encarregar l'interiorista Joaquín Gallardo. S'hi venien minifaldilles i roba d'estètica pop i psicodèlica amb colors llampants i formes innovadores, que suposaven un trencament radical amb la vestimenta convencional dels joves de l'època a casa nostra.
A l'estiu d'aquell 1967, el periodista i promotor Jesús Ulled, que compartia despatx amb el publicista Victor Sagi al mateix carrer, va organitzar una desfilada de moda per a Renoma sobre la mateixa vorera del carrer. Les models desfilaven descalces a peu de carrer sobre una llarga catifa, mentre una gran quantitat d'habituals del lloc i mirons anònims ho contemplaven bocabadats a peu dret o des de les cadires de les terrasses dels bars del carrer.



*1967.- Dues imatges de la desfilada de moda sobre el carrer Tuset el dia 20 de juliol d'aquell any. (Fotos: Arxiu Jesús Ulled i La Vanguardia)


*1967.- El rètol de la botiga de moda Renoma 

Aquells van ser els anys més gloriosos de Tuset Street. Alexandre Cirici Pellicer va dissenyar una samarreta que reproduia el plànol del carrer amb les botigues i locals més significatius de l'època. Oriol Maspons va fer una sessió fotogràfica amb dues joves models que portaven la samarreta per promocionar la zona. 


*1967.- Samarretes dissenyades per Cirici Pellicer per promocionar la zona del carrer Tuset. Renoma figurava entre els comerços inclosos sobre el plànol. (Fotos: Oriol Maspons) 

dilluns, 28 de desembre del 2015

RUNNER. Boite. Discoteca. Tuset 1 (1965-1970)



*1965.- El primer anunci de Runner publicat a la premsa al desembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

En els últims dies de l'any 1965 va obrir portes al número 1 del carrer Tuset un local anomenat Runner. Oferia musica en viu i ben aviat s'incorporaria a la fòrmula Boîte-Discotheque que ja començava a expandir-se com una taca d'oli per la ciutat. Però el carrer Tuset d'aquella època no era un carrer qualsevol. Començava a esdevenir el rovell de l'ou de l'oci de la progressia burgesa que Joan de Sagarra va batejar com la gauche divine, àvida de trencar motllos i d'alliberar-se de la cotilla sociocultural amb la que la dictadura tenia atrapada a la ciutadania. 
El Runner, situat  al costat mateix d'una moderna perruqueria que l'estilista català Pasqual Iranzo havia obert, va formar part també d'aquella ruta de locals freqüentats per una joventut que mirava cap a Europa i que tenia al carrer Tuset el seu centre neuràlgic d'operacions.
El local, que era soterrat i no gaire gran va participar també a la famosíssima revetlla de Sant Pere que va organitzar-se a Tuset Street a l'any 1968.
Aquella efervescència però, no podia ser eterna i l'inici de la decadència de Tuset va coincidir amb el canvi de dècada i va suposar també el final del Runner. El local fou reformat i es va convertir en la discoteca La Lechuza.







diumenge, 27 de desembre del 2015

CARTELLERA DE NADAL 1965

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ


Principals espectacles i artistes que es van poder veure a Barcelona entre el 20 de desembre de 1965 i el 5 de gener de 1966.


CARTELLERA TEATRAL I DE VARIETATS

APOLO:
Las noches de Herodes, amb Ingrid Garbo, Luis Cuenca i Pedro Peña.


BARCELONA:
Ninette y un señor de Murcia, de Miguel Mihura. Amb Jose Maria Mompín, Paula Martel, José Luis Coll i Aurora Redondo



CALDERÓN:
Manolo Escobar: Compañero de la copla

CANDILEJAS:
Angela María, de Carlos Arniches per la companyia d'Amparo Baró.



COLISEUM (Cúpula):
L'encens i la carn, de Feliu Formosa, per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual / FAD.


GRAN TEATRO DEL LICEO:
Serrana, d'Alfredo Keil per la Companyia del Teatro da Trinidade de Lisboa  
La Carrosse du Saint Sacrement,  
La Voix Humaine
L'Heure Espagnole
La mulata de Córdoba pel Teatro de Bellas Artes de Méjico
Carlosta y Severino
Katerina Ismailova



POLIORAMA:
Juanita Reina i Caracolillo: Filigrana Española



ROMEA:
Les filles del meu papà, de P. Teixidor Elías
Els pastorets (Baldiró i Badoret)


TALIA:
Bonaparte quiere vivir tranquilo, de José María Pemán. Amb Paco Martínez Soria

WINDSOR:
El paraguas y el sombrero de Agustín de Quinto. Direcció: Josep Maria Loperena. Amb Marta Padován i Jorge Vico
La otra honra de Jacinto Benavente. Amb Alejandro Ulloa, Coralina Colom, Vicente Soler i Flora Soler 
Flor de un día de Agustín de Quinto.  Amb Alejandro Ulloa i Coralina Colom.



VICTORIA:
¡El mundo quiere vivir...!, de Joaquín Gasa. Amb Mary Santpere, Gila, Alicia Tomás, Alady i Nicole Blanchery


CIRC


NADAL, CAP D'ANY i MÚSICA









CARTELLERA DE CINEMA






dissabte, 26 de desembre del 2015

PORTOBELLO. Galeria d'Art. Tuset 38 (1965-1970's)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


L'any 1965, al final del carrer Tuset, just al costat del Pub Tuset, fent cantonada amb Travessera de Gràcia, es va obrir una galeria d'art que es presentava al públic com especialitzada en art sacre i que va contribuir a augmentar aquesta atmosfera de modernitat que va adquirir l'anomenada Tuset Street durant la segona meitat dels anys 1960's. 
L'establiment, que oferia llistes de noces, regals i exposicions periòdiques d'objectes d'art, estava vinculat en aquells anys al circuit habitual de la gauche divine, nom amb que es coneixia aquell grup de burgesos esquerranosos que animava les nits de la ciutat durant la fosca nit del franquisme.


*1965.- Dos dibuixos de l'establiment (Font: Revista Distinción)

*1966.- Apunt publicat a La Vanguardia de l'1 de desembre sobre una exposició de collage d'Yvonne Ducuing, que aleshores era l'esposa de l'escriptor francès Claude Simon. 

divendres, 25 de desembre del 2015

SASTRERIA GALES. Diagonal / Balmes. (1962-1995)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


El dia 4 de maig de 1962, la sastreria Gales, ja instal·lada des de 1943 a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Diputació, va optar per ampliar el negoci i obrir una segona botiga a la part alta de la Diagonal. El propietari de l'empresa Josep Maria Balet i Rovira, va escollir els baixos de la Casa Pellerín a la cantonada amb Balmes, davant del Palau Pérez Samanillo, seu aleshores del Circulo Ecuestre.
Francesc Mitjans, un dels arquitectes més acreditats de l'època, va projectar la botiga sobre els tres nivells del local (entresòl, planta baixa i soterrani), que quedaven enllaçats per una elegant escala de cargol. L'interiorisme apostava decididament per conceptes colonials que incorporaven elements com cadires de vímet, trofeus de caça, ullals d'elefant o vestidors en forma de tenda de campanya. Tot plegat cercant un caliu de distinció i rang social amb materials nobles per arreu i racons especialment acollidors com el de la xemeneia. Un altre concepte destacable d'aquesta obra de Mitjans eren uns aparadors oberts i gens encaixonats, que minimitzaven extraordinàriament l'habitual separació radical entre el carrer i l'interior de la botiga. Gales va ser durant la segona meitat del segle XX una de les botigues de moda més distingides de Barcelona.

*1962.- Dues imatges de l'interior de la botiga de Gales a la Diagonal/Balmes. (Fotos: Revista Distinción)

*1962.- L'escala de cargol, un dels elements més detacats de l'obra de Francesc Mitjans en aquesta botiga. (Foto: Revista Distinción)

La botiga patiria algunes reformes durant els més de trenta anys que va estar en servei i va tancar portes el 1995 amb la disolució de l'empresa Gales.

dijous, 24 de desembre del 2015

BANÚS Y MORATÓ. Drogas y Coloniales S.A. Via Laietana 22 / Plaça de l'Àngel (1925-1929)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i JORGE ÀLVAREZ




Fundada per Salvador Banús l'any 1887, aquesta drogueria, perfumeria i botiga de queviures va ocupar des de 1925 els baixos del nou edifici que Cambra de la Propietat Urbana havia aixecat a la Via Laietana 22, entre els carrers Princesa i Bòria, amb façana principal a la plaça de l'Àngel.
Aquesta gran botiga va consolidar definitivament aquest comerç que va arribar a ser molt popular a Ciutat Vella i que oferia un ampli ventall de productes als seus clients. A banda d'això, l'establiment disposava de la representació exclusiva de diversos productes d'importació. S'hi podien comprar queviures, un extens assortit de material de drogueria i perfumeria i fins i tot complements i objectes de regal. Hi eren habituals les promocions de productes concrets, específics i difícils de trobar i els seus aparadors constituïen un lloc permanent de curiositat per als vianants. Durant les festes nadalenques eren plens de lots i cistelles de Nadal.


*1926.- Durant la temporada de Nadal molts barcelonins passaven per Casa Banús a comprar els tradicionals lots i cistelles amb regals. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

El setembre de 1927, amb motiu del seu segon aniversari, la botiga regalava capses de galetes als seus clients si feien una compra superior a 10 pessetes de l'època. Aquestes promocions i la seva acreditada solera de tants anys van fer de Banús y Morató una botiga molt popular a les llars barcelonines.


*1927.- Banús y Marató regalava aquell any capses de galetes durant les Festes de la Mercè. (Font: La Publicitat)


La vida de Banús y Morató als baixos de la cambra de la propietat va ser un pèl efímera. L'any 1929 l'establiment de va ser adquirit per Dalmau Oliveres S.A, que tenia la seu al passeig de la Indústria i diverses sucursals a la ciutat. La botiga de la plaça de l'Àngel va passar a ser la sucursal número 4 del nou propietari.

*1935.- Una foto de la botiga ja amb el tendal de Dalmau Oliveres S.A. (Foto: Autor desconegut. Col·lecció privada Jorge Álvarez)

dimarts, 22 de desembre del 2015

LLIBRERIA CATALÒNIA / CASA DEL LIBRO. Ronda Sant Pere 3. (1931-2013)

Article dedicat a CRISTINA MASCAREÑAS


*1932.- La Llibreria Catalònia de Ronda de Sant Pere en els seus primers anys de funcionament

A l'estiu de 1931, la Llibreria Catalònia, que inicialment era situada als baixos de la Casa Segura a Plaça Catalunya 17, va traslladar-se al número 3 de Ronda de Sant Pere per instal·lar-se als baixos de l'edifici de La Sud América, contigu a la Casa Pascual Pons, en un local que fins aleshores ocupava la sastreria i camiseria La Ciudad de Mataró.

*1931.- Al mes de juliol d'aquell any la sastreria La Ciudad de Mataró encara liquidava existències, tot esperant l'ocupació del local per la nova Catalònia, que abandonava la vorera mar de la Plaça Catalunya passats set anys de la seva fundació.

L'establiment havia estat fundat el 1924 per un selecte grup d'editors i impressors (Lòpez Llausàs, Cruzet, Borràs de Quadras). La Catalònia no només venia llibres sino que també els editava. El 1932 va llençar al mercat el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.
Passats els anys vibrants de la República i els dies dolorosos de la Guerra Civil, el 1940 el franquisme obligà a un canvi de nom de l'establiment que fou substituït pel de Casa del Libro, nom que romandrà fins el 1976 que podrà recuperar la denominació original.
Durant el franquisme la Catalonia va ser especialment activa en l'organització de presentacions i signatures de llibres, així com tertúlies amb escritors i periodistes reputats. Al 1951 va acollir l'embrió del que després seria la Nit de Santa Llúcia promoguda per Josep Maria Cruzet amb la creació dels premis Joanot Martorell i Ossa Menor.

*1950's.- El franquisme va imposar el nom de Casa del Libro

*1960's.- Durant la celebració de la diada de Sant Jordi


*1970's.- Als últims anys del franquisme.

*1970's.- Interior de la llibreria 


*1979.- Ja amb el nom original recuperat, els bombers intenten apagar l'incendi que va destruir el local. 

El 1979 la llibreria va ser víctima d'un incendi que la va destruir pràcticament. Durant uns anys va seguir venent llibres en una carpa situada al passeig de Gracia i el 1982 va ser reinaugurada. El 1998 va ser comprada per Bertelsmann.
Va ser a partir de 2009 que un alarmant descens de les vendes conseqüència de la crisi econòmica i de l'arribada massiva de les noves tecnologies (internet, e-books), així com per la consolidació d'altres grans superfícies pròximes (Fnac, El Corte Inglés), la Catalònia va entrar en la seva última etapa que acabaria al febrer del 2013 quan va tancar definitivament les seves portes. Pocs dies després els barcelonins vam ser testimonis d'un canvi aberrant. Una hamburgueseria de la cadena McDonald's va ocupar el seu lloc. Cultura per menjar ràpid, ciència per colesterol. Un mal negoci pels que ens estimem la ciutat. 

*2013- La Catalònia a punt de tancar.