dilluns, 8 de desembre del 2014

BENZINERA I ESTACIÓ DE SERVEI BALMES - J.PUJOL MACIÀ. Balmes 140 - Còrsega 289. (1931 - 1970's)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i FRANCISCO ARAUZ
Agraïments a ISARD ALFONSO

*1930's.- Entrada a la benzinera i estacio de servei pel carrer Balmes. (Foto: Bert i Claret / ANC)

Quan a l'any 1928 es va procedir al soterrament de les vies del la línia de Barcelona a Sarrià que circulava pel carrer Balmes, un tram d'uns 200 metres va quedar situat fora dels límits de la via pública. Era el comprès entre Rosselló i la Diagonal on les vies abandonaven el curs de Balmes desplaçant-se lleugerament en direcció Besòs per anar a buscar el començament de la Via Augusta
Tot aquest espai no aconsellava aleshores la construcció d'edificis d'altura sobre l'espai cobert. Avui amb el pas del temps el problema com és força evident està resolt. Tota la superfície sobre el trajecte del tren va ser ocupat pel la benzinera estació de servei de Joan Pujol Macià, inaugurada el 13 de juny de 1931, que juntament amb la del Servei Estació del carrer Aragó va ser una de les més populars de la ciutat.

*1931.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 12 de juny d'aquell any en el que s'informa de l'obertura de l'Estació de Servei. 

*1936.- La mateixa entrada de la foto anterior durant una vaga de benzineres. A l'extrem superior esquerre de la imatge es pot veure una de les cúpules de la desapareguda Casa de les Conxes. (Foto. Pérez de Rozas)

*1950's.- Dibuix publicitari de la benzinera executat per Àlex Ribó.
 
*1960's.- L'accés a l'estació de servei per la cantonada de Balmes/Còrsega al costat de la Casa Trinxet.

Tot aquest gran complex de servei a l'automobilista estava dividit en dues seccions. La primera entre Rosselló i Còrsega tenia accés pel número 140 del carrer Balmes on hi havien instal·lats els subministradors de benzina i una part dels tallers. La sortida superior era pel mateix xamfrà de Balmés i Còrsega, al costat de l'estret pati de la Casa Trinxet que era veïna de l'estació de servei.
L'altra secció arrencava del número 289 del carrer Còrsega al costat de la Casa de les Conxes i era dedicada al servei de frens. A la part superior, seguint per la superfície de l'antic traçat de les vies, tenia sortida a la Diagonal.
Després de la plorada desaparició de la Casa Trinxet el 1967, el llarg triangle de Balmes entre Rosselló i Còrsega seria edificat a partir dels anys 1970's quan la benzinera va tancar. La part superior del carrer Còrsega també havia desaparegut uns anys abans  

*1930's.- Entrada a la secció del servei de frens del carrer Còrsega. Al fons del local es pot apreciar la sortida a Diagonal. El pati i la paret exterior de l'esquerra de la imatge pertanyen a la Casa de les Conxes. (Foto: Bert i Claret / ANC)

*1930.- Imatge captada des de l'interior del servei de frens de Còrsega 289. Al fons es pot veure el carrer Balmes i l'entrada a la benzinera pel xamfrà amb Còrsega. (Foto: Bert i Claret / ANC)

Espai ocupat per la Benzinera - Estació de Servei de J. Pujol Macià sobre un plànol de l'any 1933. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1935.- Les principals benzineres de l'època, entre les que hi figura la de J. Pujol Macià, en aquesta llista d'un anunci publicat a La Vanguardia. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1930's.- L'entrada a l'estació de servei (fletxa vermella) en una foto captada des de la cantonada Rosselló-Balmes.

FONT PÚBLICA DE RAJOLÍ. (I). (1940's-1960's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i RAMON VILALTA


*1964.- La font de rajolí de la plaça de la Sagrada Família en una postal de l'època.

Dintre de la diversitat de les fonts públiques barcelonines hi podem distingir aquelles que no tenen una monumentalitat o singularitat manifesta sinó que formen part de produccions en sèrie. Les històriques de ferro colat amb una aixeta activada manualment són les més característiques d'aquest grup, estan totalment vinculades al paisatge urbà  de la ciutat i han arribat als nostres dies amb algunes modificacions i actualitzacions però seguint bàsicament el disseny original.
No es pot dir el mateix de les petites fonts de tassa que projectaven un rajolí vertical que brollava de forma permanent i que permetien al ciutadà beure aigua només inclinant el cos, sense haver d'ajupir-se ni tenir que activar el brollador amb la mà simultàniament. Les primeres fonts d'aquestes característiques van ser instal·lades caps a finals dels anys 1940's en un model de pedra artificial amb petits relleus florals a la base de la tassa. Van ser emplaçades sobretot als parcs i també en algunes places i lloc cèntrics. Posteriorment serien substituïdes per un altre model menys clàssic de conglomerat de color rosat.

*1957.- A la Plaça Catalunya


*1948.- L'escombriaire municipal matant la set al costat de dues nenes (Font: Revista Destino número 563. Maig 1948).



*1950's.- A l'Avinguda de la Catedral.

*1950.- A la Rambla de Poblenou davant del Casino de l'Aliança (Foto: Col·lecció Francisco Arauz)