divendres, 7 de setembre del 2012

ESTUDIS DE CINEMA KINEFON (1940-1951) i ESTUDIS BUCH-SAN JUAN (1953-1964). Carrer dels Vergós 2-4.



Acabada la Guerra Civil, Juan Homedes Mauri, un fabricant de licors de Tortosa apassionat pel cinema, va obrir uns estudis cinematogràfics en un antic magatzem de materials de construcció del carrer dels Vergós al barri de les Tres Torres, que abans de la guerra ja havia acollit els estudis de doblatge Trebor de Roberto Wahl.
Registrats com Estudis Kinefon S.A., disposaven inicialment d'un únic plató i un altre espai per rodatges exteriors amb decorats que als pocs mesos esdevindria segon plató. El 1942 s'incorporà un tercer plató al recinte, la qual cosa ve permetre un increment notable de l'activitat de rodatge possibilitant la producció de diversos films simultàniament.  
Amb les successives ampliacions, a començaments dels anys 1950's la superfície dels estudis superava els 2500 metres quadrats i la seva capacitat anual de producció de pel·lícules era de 12 llargmetratges i 25 curts. No obstant això, fou en aquesta època quan Kinefon va començar a acusar la forta crisi que envaí el cinema espanyol arrel de l'arribada de les noves tècniques del color i el Cinemascope. Competir amb aquest nou estat de coses suposava el necessari abordatge de les adaptacions precises, ampliar i canviar la major part dels materials, les instal.lacions i els aparells dels estudis. D'altra banda, els fills i hereus de Juan Homedes, no tenien especial interès a continuar amb l'empresa del seu pare i, d'altra banda, el rodatge en exteriors creixia exponencialment en el món del cinema. Aquest canvi d'escenari del mercat va portar al tancament dels estudis a finals de 1951.
Després el recinte del carrer Vergós 2-4, cantonada amb Escoles Pies, fou dividit en diverses parts que ocuparen el Mercat de Tres Torres, l'editorial German Plaza i uns estudis més petits, els Buch San Juan, oberts el 1953 i orientats bàsicament a la publicitat, tot i que després de l'incendi i destrucció dels Estudis Orphea de Montjuïc el 1962, varen també servir per rodar els interiors d'uns quants films com Cena de matrimonios d'Alfonso Balcázar o Brillante porvenir de Vicente Aranda i altres titols menors de directors que tot just començaven com Camino, Font o Lorente.  El 1964 els Estudis Buch San Juan varen tancar i el local fou ocupat pels Laboratoris de Cinema Riera i posteriorment per la productora Filmtel S.A.    
Avui (2012), a banda del Mercat de Les Tres Torres, s'hi pot veure un centre esportiu privat de la cadena DIR.

Alguns dels films rodats als Estudis Kinefon:
 
Julieta y Romeo (J.M.Castellví, 1940)
El hombre que se quiso matar (R.Gil, 1942)
Hay un alto en el camino (J.Torremocha, 1941)
Por un amor (R.Gutiérrez, 1941)
La madre guapa (F.de Pomés, 1941)
El difunto es un vivo (I.F.Iquino, 1941)
El pobre rico (I.F.Iquino, 1942)
Los ladrones somos gente honrada (R.Gil, 1942)
Estaba escrito (A.Ulloa, 1945)
Noche sin cielo (I.F.Iquino, 1947)
Alma baturra (A.Sau Olite, 1947)
Un ladrón de guante blanco (R.Gascón, 1947)
La calle sin sol (R.Gil, 1948)
Si te hubieses casado conmigo (W.Tourjansky, 1948)
El misterioso viajero del Clipper (G.Pardo Delgrás, 1948)
La niña de Luzmela (R.Gascón, 1949)
Se le fue el novio (J.Salvador, 1949
Historia de una escalera (I.F.Iquino, 1950)
Catalina de Inglaterra (A.Ruiz Castillo, 1951)  

ELS PRIMERS TEATRES AL CENTRE DE LA PLAÇA CATALUNYA: Teatro de la Estrella (1875-76); Teatro Quevedo (1876-77); Teatre de la Comedia (1877-1879); Parisien (1879)

Als anys 1870's, l'actual Plaça Catalunya era encara una esplanada polsosa on de forma desordenada s'instal·laven barraques de fira, envelats i tota mena d'atraccions provisionals per captar l'atenció i els diners dels que hi passejaven. Cap a mitjans d'aquella dècada començaria a tenir una ocupació més estable i a acollir locals més o menys permanents, tot i que canviaven sovint de nom. Gràcies a algunes ressenyes aparegudes en algunes revistes de l'època i a les cròniques publicades al popular Brusi (Diari de Barcelona), hem pogut saber alguns detall d'aquesta prehistòria de las plaça Catalunya.
La primera notícia [1] és de l'any 1867 quan es va instal·lar una mena de sala de ball a la part sud de la futura plaça a la zona que avui discorre entre Rivadeneyra i la Rambla. L'any següent aquest saló de ball es va convertir en teatre fins que va deixar de funcionar el 1872.
Al maig de 1875 es va obrir al centre de l'esplanada, un local d'espectacles que quedava situat a la zona sud més propera a la muralla davant de les hortes de Santa Anna i el Portal de l'Àngel. Consistia en una barraca molt austera on diàriament, des de les 5 de la tarda fins a les 11 de la nit, s'hi feien funcions de teatre, pantomimes i ball. Es va batejar amb el nom de Teatro de la Estrella i només va durar una temporada.
A l'any següent  es va convertir en el Teatro Quevedo obert el 28 de maig de 1876. El nou local era una estructura de fusta amb coberta de zinc i disposava de platea amb cadires enreixades i llotges laterals a banda i banda més un primer pis. Tot i que es va inaugurar amb una sarsuela, posteriorment l'oferta del local es va decantar cap al teatre de vers i declamació, que segons alguns comentaris de la premsa de l'època no eren espectacles gaire recomanables.
Un any després tornaria a canviar de nom per esdevenir Teatro de la Comedia a partir del 24 d'abril de 1877 i posteriorment va acollir el Cafè Parisien, inaugurat el 20 d'agost de 1879 amb un accidentada funció (s'havien venut més entrades que localitats), que acabaria en una petita revolta dels espectadors indignats davant la mala qualitat de l'espectacle i els preus massa alts.

[1].- Carreras Candi, Francesc. La Plaça Catalunya a Barcelona. Catalunya Gràfica. núms. 1-3. Barcelona 1922