diumenge, 12 de desembre del 2010

CINEMA IDEAL Gran Via 605-607. (1911-1916)

* 1913. Una imatge de la façana i porta d'entrada al cinema Ideal amb la part posterior dels edificis de la Rambla de Catalunya al fons.

Al solar que avui ocupa l'Hotel Avenida Palace, a la Gran Via de les Corts Catalanes 605, s'hi aixecar a l'any 1911 un curiós local de projeccions cinematogràfiques, obra de l'arquitecte Josep Plantada i Artigas, que va ser batejat amb en nom de Cinema Ideal.  La sala era propietat de Pere Garriga Roig, va ser inaugurada el dia 22 d'abril de 1911 i es presentava com "el más señorial de los salones de la ciudad. El único que después de cada sesión perfuma y desinfecta la sala".La vida de Ricardo Wagner, Germinal o Los últimos días de Pompeya van ser alguns dels títols que s'hi varen projectar.

L'any 1913 el local va rebre el premi extraordinari que, a començaments de segle, l'Ajuntament de Barcelona atorgava anualment als edificis i establiments artístics.
A partir del mes de maig de 1916 l'Ideal va canviar d'empresa, fou rebatejat com a Palace Cinema i amb aquest nom va començar una nova etapa.

TEATRE CALDERÓN DE LA BARCA (1968-1975) CINEMA CALDERÓN (1975-1985)

El dia 30 d'octubre de 1968 es va inaugurar al número 38 de la Ronda de Sant Antoni (cantonada amb Riera Alta) el Teatre Calderon de la Barca, promogut pel conegut empresari teatral del Paral.lel Matías Yáñez Colsada, famós pels espectacles de revista que presentava al Teatre Apolo. Feia només un any que la ciutat havia perdut l'altre Teatre Calderón que hi havia a la Rambla Catalunya cantonada Diputació.
En els seus primers anys, el nou local va acollir el Teatro Nacional i la seva posada en marxa va ser especialment celebrada per la oficialitat del règim en un solemne acte inaugural. El Teatro Nacional de la Ciudad de Barcelona havia estat creat per Ordre del Ministerio de Información y Turismo de Manuel Fraga el 26 de febrer de 1968, amb una assignació pública de 9 milions de pessetes, que es repartien entre el Govern i l'Ajuntament de Barcelona. El primer director va ser Josep Maria Loperena.
La primera obra que s'hi va representar fou Pedro de Urdemalas de Miguel de Cervantes. Els dissabtes i diumenges s'hi feien matinals de titelles i altres representacions teatrals adreçades als public infantil organitzades per la Sección Femenina.

*1970.- El cartell de l'obra El décimo hombre estrenada al Calderón de la Barca a l'octubre de 1970.

El dia de Reis 1975 el Teatre Calderón de la Barca va oferir la seva darrera representació teatral i poc després va esdevenir Cinema Calderón integrat dins el grup Cinesa. Durant 10 anys la sala va presentar estrenes cinematogràfiques. Especialment rellevant va ser l'octubre de 1978 quan s'hi va estrenar el film català L'orgia, dirigit per Francesc Bellmunt, que va romandre en cartell fins l'abril de 1979. Era la primera pel·lícula "S" (qualificació que es donava aleshores als films eròtics) en llengua catalana amb els actors Juanjo Puigcorbé, Assumpta Serna, Sílvia Munt i Carme Elias entre d'altres.

*1978.- Un curiós retall publicitari que Cinesa va publicar a la premsa per anunciar l'estrena de L'Orgia al Cinema Calderón 

La sala va tancar portes el diumenge 28 d'abril de 1985. Rufianes y tramposos amb Jean Paul Belmondo de protagonista, va ser l'últim film que s'hi va projectar. Poc després el local fou enderrocat.

Algunes obres teatrals representades al Teatre Calderón de la Barca:
1968.- Pedro de Urdemalas, de Miguel de Cervantes
1969.- Los delfines de Jaime Salom, amb Carlos Lemos i Amparo Baró 
1969.- Te espero ayer de Manuel Pombo Angulo, amb Mari Carmen Prendes i Luchy Soto
1970.- El décimo hombre, de Paddy Chayesfky, amb Carlos Lemos i Amparo Baró 
1970.- Oratori per un home sobre la terra  de Jaume Vidal i Alcover, pel Grup d'Estudis Teatrals d'Horta.
1970.- La mujer del domingo, de Ted Willis, amb Amelia de la Torre i Enrique Diosdado
1973.- Superboing de Marc Camelotti, en versió d'Alberto Closas
1973.- Vodevil de Françoise Dorin, amb Fernando Fernán Gómez i Pilar Bardem
1974.- Blas de Claude Magnier, amb Pepe Martín y Marta Padován
1974.- La cocina d'Arnold Wesker, amb Josep Torrents

*1975.- El Calderon, en la seva ultima etapa com a cinema.